Obra de Philippe ALLIET
Sóc ocell a l’oneig
de la teva
mirada,
a la dansa del
somriure
hi dansem amb
alegria,
repiquen les
campanes al
campanar de la
passió,
cada silenci té
el seu vers,
som fills del
crit i la solitud,
i llaurem
profunditats volgudes,
som fruit madur a
temps
de tota
primavera, i estrella
i estel al
brindis de la lluna.
onatge
Brindem doncs amb la lluna!
ResponEliminaAixequem les copes!
Eliminaonatge
En la solitud i a la llum de la lluna, m'agradaria poder llegir aquests versos amagats dins del silenci...
ResponEliminaJo també, xin, xin...
Hem fet un trio..., el far també ha volgut brindar...
Eliminaonatge