dilluns, 26 d’agost de 2013

MITJA VIDA...









Silenci, només el degoteig
de les paraules.
Ara el sol es passeja
per les copes dels arbres,
damunt del mar,
dóna caliu a la llibreta
que tinc entre les mans.

Abraço la brisa que
arriba de mar; sal, viatge.

Els ocells dins de la gàbia
parlen, clamen llibertat,
però els veïns tenen
la porta tancada...

 M’agrada aquest sol
després de dinar,
és mitja vida.

onatge

5 comentaris:

  1. Quina enveja, les teves paraules transmeten molt bé el que t'envolta!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Helena, gràcies per ser-hi. Amb els anys estimo la senzillesa de la vida, en ella hi ha la gran riquesa...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Fantàstic aquest sol que es passeja per damunt del mar i pel bosc.
    L'altra mitja vida, serà que els ocells puguin volar en llibertat...salta la tàpia i allibera'ls.
    Petonets de capvespre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola M. Roser, gràcies per ser-hi!

      Des del far una abraçada sense pressa...
      onatge

      Suprimeix
  4. Espero que en esa libreta sigas plasmando palabras y silencios,mar y cielo, paz y rebeldía.. tantas cosas que sabes tansmitirnos!!!Abraçada.

    ResponSuprimeix