dilluns, 12 d’agost de 2013

PURIFICA'M...













PURIFICA'M...

Purifica’m a la rosada
dels teus llavis, desvetlla’m
i digues que és un somni...

Només Tu fas sortir el sol
o encens la lluna, recites
el poema a ferida oberta.

Em fas la flama del teu foc.
Encenem el nosaltres.
A la teva lluna sóc el
sembrat que floreix.
Canta’m en silenci i escriurem
la solfa cos a cos...

Carícia a carícia combregaràs
sense hòstia, només amor.
Beneiré la teva rosada profunda
amb la meva llengua impura.
onatge

2 comentaris:

  1. Feia temps que no et llegia....això de combregar sense hòstia i només amor....m'ha impactat....abraçades que espero t'arribin al far!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Elfreelang. Gràcies per ser-hi!

      Des del far una abraçada sense pressa...
      onatge

      Suprimeix