dimarts, 16 de juliol del 2013

TENDRAMENT...










 Bevem de la mateixa set...
Dues llengües al mar de la tendresa.
De dos deserts, una abraçada.
Cordó umbilical amb la lluna.
Ni baules ni cadenes, només
en llibertat podem ser nosaltres.

La música del teu somriure,
el concert d ela teva mirada...
Besa’m!, em forjaràs el poema
als llavis, al cos, la pell serà
primavera, florirem tots dos.

Tenim el vent de les il·lusions,
la pluja de la passió, tenim
la vida que ens va donant
fruits i dents..., ens
mosseguem tendrament.

onatge

6 comentaris:

  1. "Ni baules ni cadenes", em sobta això. Sense esglaons és difícil d'arribar a la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena. Gràcies per ser-hi!

      Des del far una abraçada sense pressa...
      onatge

      Elimina
  2. Aix... quin poema més intens, onatge...

    Hi ha cadenes que van de bona intenció, eh?
    A vegades ser baula està prou bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carme. Gràcies per ser-hi!

      Des del far una abraçada sense pressa...
      onatge

      Elimina
  3. Amb moltes anelles enllaçades, també podem fer una gran garlanda i escriure la paraula llibertat...
    I, apa, que arribi fins el far!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M. Roaser. Gràcies per ser-hi!

      Des del far una abraçada sense pressa...
      onatge

      Elimina