Bevem de
la mateixa set...
Dues llengües al mar de la
tendresa.
De dos deserts, una
abraçada.
Cordó umbilical amb la
lluna.
Ni baules ni cadenes,
només
en llibertat podem ser
nosaltres.
La música del teu
somriure,
el concert d ela teva mirada...
Besa’m!, em forjaràs el
poema
als llavis, al cos, la
pell serà
primavera, florirem tots
dos.
Tenim el vent de les
il·lusions,
la pluja de la passió,
tenim
la vida que ens va donant
fruits i dents..., ens
mosseguem tendrament.
onatge
"Ni baules ni cadenes", em sobta això. Sense esglaons és difícil d'arribar a la llibertat.
ResponEliminaHola Helena. Gràcies per ser-hi!
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge
Aix... quin poema més intens, onatge...
ResponEliminaHi ha cadenes que van de bona intenció, eh?
A vegades ser baula està prou bé...
Hola Carme. Gràcies per ser-hi!
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge
Amb moltes anelles enllaçades, també podem fer una gran garlanda i escriure la paraula llibertat...
ResponEliminaI, apa, que arribi fins el far!!!
Hola M. Roaser. Gràcies per ser-hi!
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge