Em mires amb
ulls de vidre, amb
la llum de la llàgrima.
La tendresa et dibuixa
un somriure a la cara,
els llavis són un
vers de tristesa.
Perquè t’hagin ferit
no pots viure pensant
i amb la por de que
et tornin a ferir...
No es pot estimar amb por.
A la cicatriu cal posar-hi
nova música...
onatge
A vegades costa tant de curar les ferides, que encara que somriguis i somriguis els versos sempre són de tristesa... als llavis o al paper. Tot es cura finalment, però fins i tot curats, la il·lusió costa de refer.
ResponEliminaAquest poema és molt bonic ... quina nova música hi posaries, onatge... :)
Bon dia Carme, les teves reflexions sempre són benvingudes...
EliminaHi posaria música de lluna, de mar, de mirades netes, de concert de sinceritat..., la música que a cada persona li faci dansar el cor... I per descomptat obriria de bat a bat les finestres perquè entri aire net i pur... Mullar-se amb la pluja. Desvetllar i dansar amb l'alegria que tenim a dins...
Tancar ferides emocionals, no és fàcil, però sí possible.
Des del far una abraçada sense pressa...
onatge
La por que immobilitza, mai... Cal, doncs, tornar a estimar!
ResponEliminaDes del Far a trenc d'alba...
EliminaHola Jordi, estic d'acord amb tu, quantes coses ens perdem per una por que no existeix...
Des del far nit bona!
onatge
Reivindico poder estar trist i dolgut i no haver de dissimular. Es passarà pàgina quan sigui el moment. Posaria una música trista.
ResponEliminaSí, sí, tristesa quan calgui o es vulgui, tothom no ha de ser feliç el mateix dia... No hi ha res com una música trista i volar...
EliminaDes del far, nit bona!
onatge
"No es pot estimar amb la por" Una veritat com un temple. No, no es pot.
ResponEliminaAixí que caldria agafar un sarronet i guardar-hi totes les por, perquè, si no estimem, què som??