dilluns, 1 de juliol de 2013

NOVA MÚSICA...











Em mires amb
ulls de vidre, amb
la llum de la llàgrima.
La tendresa et dibuixa
un somriure a la cara,
els llavis són un
vers de tristesa.

Perquè t’hagin ferit
no pots viure pensant
i amb la por de que
et tornin a ferir...

No es pot estimar amb por.
A la cicatriu cal posar-hi
nova música... 


onatge

7 comentaris:

  1. A vegades costa tant de curar les ferides, que encara que somriguis i somriguis els versos sempre són de tristesa... als llavis o al paper. Tot es cura finalment, però fins i tot curats, la il·lusió costa de refer.

    Aquest poema és molt bonic ... quina nova música hi posaries, onatge... :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bon dia Carme, les teves reflexions sempre són benvingudes...
      Hi posaria música de lluna, de mar, de mirades netes, de concert de sinceritat..., la música que a cada persona li faci dansar el cor... I per descomptat obriria de bat a bat les finestres perquè entri aire net i pur... Mullar-se amb la pluja. Desvetllar i dansar amb l'alegria que tenim a dins...

      Tancar ferides emocionals, no és fàcil, però sí possible.

      Des del far una abraçada sense pressa...
      onatge

      Suprimeix
  2. La por que immobilitza, mai... Cal, doncs, tornar a estimar!

    Des del Far a trenc d'alba...

    ResponSuprimeix
    Respostes

    1. Hola Jordi, estic d'acord amb tu, quantes coses ens perdem per una por que no existeix...

      Des del far nit bona!
      onatge

      Suprimeix
  3. Reivindico poder estar trist i dolgut i no haver de dissimular. Es passarà pàgina quan sigui el moment. Posaria una música trista.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, sí, tristesa quan calgui o es vulgui, tothom no ha de ser feliç el mateix dia... No hi ha res com una música trista i volar...

      Des del far, nit bona!
      onatge

      Suprimeix
  4. "No es pot estimar amb la por" Una veritat com un temple. No, no es pot.
    Així que caldria agafar un sarronet i guardar-hi totes les por, perquè, si no estimem, què som??

    ResponSuprimeix