dimarts, 16 de juliol del 2013

TENDRAMENT...










 Bevem de la mateixa set...
Dues llengües al mar de la tendresa.
De dos deserts, una abraçada.
Cordó umbilical amb la lluna.
Ni baules ni cadenes, només
en llibertat podem ser nosaltres.

La música del teu somriure,
el concert d ela teva mirada...
Besa’m!, em forjaràs el poema
als llavis, al cos, la pell serà
primavera, florirem tots dos.

Tenim el vent de les il·lusions,
la pluja de la passió, tenim
la vida que ens va donant
fruits i dents..., ens
mosseguem tendrament.

onatge

diumenge, 7 de juliol del 2013

Tu...















Obra de Val Fuger Art

Sóc en el mar de la teva galta,
ocell al niu dels teus llavis...,
nou nat al caliu de la teva
abraçada, geografia humana,
a la rosa dels vents
la teva brisa em fa respirar...
onatge

dilluns, 1 de juliol del 2013

NOVA MÚSICA...











Em mires amb
ulls de vidre, amb
la llum de la llàgrima.
La tendresa et dibuixa
un somriure a la cara,
els llavis són un
vers de tristesa.

Perquè t’hagin ferit
no pots viure pensant
i amb la por de que
et tornin a ferir...

No es pot estimar amb por.
A la cicatriu cal posar-hi
nova música... 


onatge

divendres, 28 de juny del 2013

TOSSUDAMENT ALÇATS

   Som aquí,
tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.
De bell nou,
i deslliurats d’enyors,
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins l’art de viure.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
El desig d’un nou món
des de les nostres arrels.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
Som aquí fermament
per conviure l’univers, l’univers.
Coneixem
les pedres del camí,
no és només un somni
també és mesura de la llibertat,
l’anhel que neix en cadascú,
l’afany que ens acosta al futur,
que es fa de tots si ens donem la mà
per fer un món possible.
Novament,
i deslliurats d’enyors,
som aquí
tossudament alçats.
Som aquí.
Lluís Llach










dilluns, 24 de juny del 2013

A LA REVETLLA DELS SENTIMENTS...











A la revetlla dels sentiments
només flames i estels embogits.
La lluna entre els dits,
i als llavis besades profundes
com les onades del mar.


A la revetlla dels sentiments
un dia cal fer foguera
i cremar-ho tot, o quasi tot
i guardar només les cendres
del que un dia ho fou tot.
Veure sortir el sol amb la tendresa del matí.
Obrir els ulls amb la companyia
de més enllà del destí.
Poques promeses, que després
sempre costa d’acomplir.
Regenerar l’amor de la contaminació
del viure diari, i no fugir
malgrat que et sentis pres,
lluita pel que estimes, més enllà
del dia després, i si cal, torna a lluitar.
La tebiesa en estat primaveral.
Rutes amb nord d’estimar.
El camí de la ferida amb espina,
només estimar calma el dolor...

onatge



diumenge, 5 de maig del 2013

Per tu MARE!













Per tu MARE!
 T’estimo!
No és una paraula,
ni una frase curta,
si té un accent sincer
és un sentiment,
una llavor a sembrar
i que sempre floreix,
és com una flor
amb pètals d’alegria
i de tristesa, llàgrimes
i somriures, la seva
primavera i tardor
si es comparteixen,
viuen per sempre,
cal llaurar la companyia,
l’engany sempre és
una tempesta que
s’ho endu tot.

 Quan una Mare
diu T’estimo!
Li neix del cor,
és la seva sang,
el galop de vida
que li corre per les venes.

Amor de Mare
només n’hi ha un.
Estima sempre,
(sempre que pot)
i tantes vegades que
la defraudem...

Una Mare passa
i viu per molts
freds personals i aliens.
Com a Dona és una
persona forta, per
això sempre hi ha
algú que la vol esclavitzar,
empresonar en una presó
ni que sigui d’or...

Estimar, per sort
no es pot comprar,
no és un producte,
no ho fabrica cap
multinacional ni cap
laboratori farmacèutic...

Neix o no neix de la
profunditat més profunda.
No crec, ni hi ha “un dia”
per la Mare, ni per estimar,
és l’actitud del cada dia.

Estimar per sort no
és una etiqueta, ni
un vestit prêt-à-porter...
Qui no estima
no viu, si no
t’estimen, tampoc
no vius...

Si no compartim
només morim.
Estimar no és una
data al calendari,
ni en negre ni en vermell,
no és una nota a l’agenda,
ni una cicatriu de recordatori...,
ni tampoc una
rosa sense espines,
ni un mar sense sal,
no és que et trepitgin el cor,
ni que et posin vinagre
a la ferida...

Estimar és una joia
i un tresor, una primavera
que sempre floreix.

T’estimo Mare!

onatge


dilluns, 22 d’abril del 2013

PER TU...
















Si sant Jordi fos una rosa, seria...


Una rosa amb
pètals bategants,
la tija un somriure,
la seva rosada
besaria els teus llavis,
l’eco cantaria al cor...
Vermella groga o blanca,
sembrarà el teu record...

Si fos espina, seria...

A cada ferida
banys de lluna
per calmar la cicatriu,
tendresa ni poc ni massa,
ferides d’alegria,
llàgrimes de dia,
poema de capvespre,
la passió compartida.

Hi ha roses que ens broden records, i queden guardats a la calaixera de l’enyor...

Si sant Jordi fos un vocabulari, diria...

A abraçar, E estimar, I il·lusió, O ofrena, U unió.

Abraçar les consonants.

B bonança, C caliu, D donar, F felicitat, G germinar, H humilitat, J jardí, K kantisme, L lluminositat, M moixaina, N ni no, P positiu, Q quietud, R romàntic, S somnis, T t’estimo, V ventada, X xocolata, (sense llet) Z zenit.

Obre un llibre deixa
enlairar el somriure
vola amb la imaginació,
acarona la rosa al teu pit,
bressola profunditats
amb els ulls tancats...

S’abracen una T i una E, T’estimo. Però sempre hi ha un apòstrof de separació o d’unió...

Un dia quan els pètals
de la rosa surtin del
bressol de les pàgines
d’un llibre, jo ja no hi seré,
però Tu escoltaràs l’eco
de somriures passats,
llàgrimes d’alegria i enyor...

Sempre hi ha un primer abril a les il·lusions. Si fa sol floreixen les roses i les espigues. Si el dia és gris, tenim el cor de la rosa...

Sant Jordi és més que un sant... És una festa d’alegria, un brindis dels cors, les il·lusions es fan estel i volen. Ens queda un vers als llavis, un poema al cor, i l’abraçada a l’ànima. Els llibres són un tresor i la seva lectura una riquesa.

Passen els anys i en silenci recordem les roses com un sembrat d’il·lusions en flor. Recordem els absències i les llàgrimes ens fan ballar un vals als ulls i al cor. No hi ha rosa sense espines...
Sant Jordi és l’excusa per sortir al carrer i dir T’ESTIMO!

Quantes roses regalades
i quantres tristes i abandonades...
i els cors en flor i les
mirades enamorades.
No comptis les roses,
una de solta et recitarà
un vers als llavis.
No miris el passat
ni busquis el futur...
Tot és l’ara i aquí.

Si sant Jordi no fos sant,
seria un pagès que estima la terra.
Si fos un ocell, seria un colom missatger...
Si fos un lector, sempre llegiria llibres de paper.
Si l’haguessin fet funcionari, hauria
demanat la baixa per pròpia voluntat.
Si fos un núvol, plouria suaument.
Si prengués cafè, li agradaria curt
però amb cos i sense sucre...

Si fos aire, seria un bon vent.
Era sant però la seva religió
era la llibertat del vent.
No era bilingüe, ara parlaria català.

Si fos una eina, seria una
aixada per llaurar i sembrar.
Per dinar ara brindaria amb cava
i humitejaria l’esperit amb vi negre.

Si fos escriptor, escriuria a mà.
Era lliure, no estava afiliat a cap partit.
Ell i el drac, en realitat tenien bona amistat.
Una abraçada amb Rosa...

onatge
Sant Jordi 2013