dimecres, 25 de maig de 2011

Vindran...













Vindran els corbs

a rosegar el poema

i arribaran al

moll de l’os,

es beuran la sang

de la metàfora.

El sol anirà

matant lentament

la carn del vers.

La lluna reflectirà

l’ombra d’una escombra.

Algú que m’estimi

tirarà una pedra

al rellotge de sorra

i el trencarà...

onatge

2 comentaris:

  1. Mira que m'encanten els animals, però els corbs no, tenen uns ulls i una mirada traïdora.

    Salut

    ResponSuprimeix
  2. La nit és una cortina que cau quan neix l'albada...Moment en què el rellotge de sorra es trenca en mil pedaços i la fa caure i s'encén el "rei far".

    ResponSuprimeix