dissabte, 28 de maig de 2011

Ai! Els records...












De vegades

només de vegades...

estenc els records

al sol, que els

toqui l’aire.

Alguns fan olor

de florit, altres

estan arrugats,

alguns estan

com el primer dia...

N’hi ha que encara

porten sorra

i pètals i vent

i lluna i mar...

Estesos al sol,

alguns recobren vida,

altres estaran vius sempre,

i els que ja no tenen

ni cendra ni foc.

Ai! Els records...

onatge

3 comentaris:

  1. Avui, li posaria música al teu poema. Mentre el llegia gairebé el cantava imitant la veu de Serrat. Ai! Els records...
    Una abraçada amb records.

    ResponSuprimeix
  2. De vegades els records perviuen en nosaltres sense que en siguem conscients; una paraula, una olor, una música, ens els retornen amb la nitidesa real d'un somni o amb la imaginació d'una faula. És bonic submergir-se en els records de tant en tant, sempre que aquests no siguin una baula per continuar avançant, sempre que no es converteixin en un llast.
    Una abraçada i bon diumenge.

    ResponSuprimeix
  3. Ai els records... formen part de nosaltres, del que som, del que hem viscut, n'hi ha de tots colors..., no els vull oblidar, m'agrada recordar, fer memòria en companyia, a vegades també cal compendre'ls..., per seguir fent camí.

    Abraçada!

    ResponSuprimeix