divendres, 20 de maig de 2011

Com una cremallera...











La nit s’obrirà

com una cremallera

suau i vindran

estrelles i estels

la lluna i el far

de la nit,

la barca reposarà

nosaltres serem

viatge d’anada

ens mirarem

amb ulls de nit

i llavis de desig

carícies de fit a fit

i potser esdevindrem

nit d’oblit,

i de tot el dit

i no dit

no en quedarà

res, només

record i neguit.

La nit es tancarà

com una cremallera

sense tornar-se

a obrir...

onatge

4 comentaris:

  1. M´agraden les cremalleres, tant com els botons. M´agrada la nit, la pau que porta i reporta. M´agrada veure el fluir del temps, que obro i tanco a mercè de les onades...

    ResponSuprimeix
  2. què bonic poema onatge, quines metàfores tan ben aconseguides, m'agrada molt com escrius... no paris de fer-ho
    aquí tens un admirador
    gràcies perseguir aquest contacte tan proper a través dels blogs
    fins aviat
    joan

    ResponSuprimeix
  3. Judit la vida és com una cremallera a mida que l'anem obrint anem vivint...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola Joan, em faràs sortir els colors...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix