dimarts, 24 de maig de 2011

Per entendre...
















No hi ha distància

no hi ha mur.


La rosada

d’un temps passat

encara em fa

tendre l’ànima.


El sol del teu somriure,

la mirada que parla,

tot el món

per entendre...

z

onatge


5 comentaris:

  1. Preciós! preciós! tenen raó els que diuen que és difícil de comentar la poesia. A vegades no sé què dir i potser com més m'arriba em sento amb més necessitat d'expressar i amb menys traça. Bona nit, onatge, una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. No cal dir res més... és total! Enhorabona.

    ResponSuprimeix
  3. Tot el món per entendre... quan encara tenim tot el món per entendre encara tot és meravellós...

    ResponSuprimeix
  4. Els records dibuixen siluetes, ajudats per la rosada.

    ResponSuprimeix
  5. No hi ha distància, no hi ha mur...
    De veritat ho creus?
    Les distàncies hi són, però cal salvar-les; els murs també, cal destruir-los o saltar-los, si volem, si ens ve de gust, si ens fan més mal que bé, si ens separen del món que tenim i del que ens agradaria tenir!

    ResponSuprimeix