dijous, 26 de maig de 2011

Festa dels sentits...














Festa dels sentits.

Em desperto i poso

els peus a terra,

obro els ulls feliç.

M’abriga la brisa

que traspassa la finestra,

el sol d’avui, la pluja,

la lluna i la flama que

sempre té foc.


La revetlla dels sentiments

esperit a cavall de l’estel.

Respiro els silenci

sense filtres sense embuts.

Espelmes al record

dels que ja no

poden tocar,

però sí que

els podem tocar.


La complicitat de la companyia.

El poema amb accent a dos.

Havaneres per fer

curta la distància.

Rem a rem remant

ens anem trobant i apropant.

Vestida només

amb les arracades,

i jo vestit només

amb els defectes d’home.


Pedres de riu

sense fer-ne

cap muralla,

per sentir la

força de l’aigua

damunt del cos.

Pedres de riu

per sentir l’herència

de l’aigua en llibertat.


Sembrat de sentiments

il·lusió llaurada,

collita de fruits

a l’arbre de la vida.

El collaret de perles de llàgrimes.

La passió sense cap anell

en un sol dit de les mans.

Sentiments arreveure.

onatge

2 comentaris:

  1. una gran festa dels sentits i de sentiments, bell poema, fresc... felicitats
    i també d'acord amb la teva indignació per la brutalitat de la policia, tot ho arreglen igual arreu del món, hi hagi democràcia o no..
    fins aviat
    joan

    ResponSuprimeix
  2. M'assec a la vora de cada frase, fent-les meves, escoltant-les, sentint-les i me les enduc com si fossin un brillant tresor, imitant les garses.
    Gràcies!

    ResponSuprimeix