dimarts, 3 de maig del 2011

A la sorra...











A la sorra

silencis sense barca,

il·lusions a sol i serena,

penyores del temps

de l’enyorança,

somni que ja no

els cal el boca a boca...,

enyor de l’enyor,

solitud sense rems,

freds a la flama de viure.


A la sorra

naufragis, viatges

de l’adéu, camí

de camins, un cranc

que ja no va

ni endavant

ni endarrere...,

la lluna que reposa

d’òrbites, la mateixa

que fa créixer poemes

a les roques,

mirades que es

van fer estrelles de mar,

una rosa desfullada

pintada a la brusa

del vent...


A la sorra

tot hi és present...

onatge

6 comentaris:

  1. La sorra com un petit o gran món, un món a part! Bona nit, onatge!

    ResponElimina
  2. Un poema preciós, si ni poden passar de coses a la sorra...A mi m'agradaria trobar-hi, sobretot, il·lusions a sol i serena, penyores del temps de l'enyorança... una que és una mica nostàlgica!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. M'assec a la sorra i contemplo els poemes que creixen de les roques i l'esporneig de les estrelles.
    Preciós poema.

    ResponElimina
  4. I la carícia de cada gra que fa pessigolles als dits!

    ResponElimina
  5. la sorra és el repòs definitiu de la barca del temps, i, amb ella, tots els records d'una vida.

    ResponElimina
  6. Carme,M. Roser, Pilar, Núria i Joan, la sorra m'ha portat fins a vosaltres, gràcies per rebre'm.

    Des del far bon cafè.
    onatge

    ResponElimina