divendres, 6 de maig del 2011

El reuma de l'enyorança...













Vi de boira,

una sola copa,

al cristall, el sol

dels teus llavis,

sal com el mar

que duu l’onatge.


Paraules que dringuen

com una campana

al campanar interior.


Les paraules com papallones

a les flors sense sol...

Els llavis humits

els ulls humits

el cor humit

els peus humits,

potser massa mar...


Tot és el reuma de l’enyorança

i el fred de la solitud.

onatge

4 comentaris:

  1. Massa mar? camina una mica terra endins i posa't sota d'un arbre... són amics els arbres.

    Bona nit onatge, des del bosc.

    ResponElimina
  2. Són paraules tristes, com papallones a les flors sense sol...però malgrat tot, dringuen com campanes dintre teu, potser criden al sol perquè et faci companyia!
    Una abraçada de terra endins fins el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. paraules que em sonen a recolliment, a la vora del mar interior.

    ResponElimina
  4. Carme, M. Roser i Joan el reuma de l'enyorança no afecta els ossos, ho fa l'ànima, al cor...

    Des del far sense reuma...
    onatge

    ResponElimina