dissabte, 14 de maig del 2011

El rellotge de sol...












El rellotge de sol

ens marca hores

a temps de lluna...


Som onada i onatge

en el mateix mar

però en viatges diferents.


Vivim vida però

no podem edificar amb

els mateixos fonaments.


Sota de la mateixa lluna

dansem al mateix silenci.


Lliures en espais diferents

sense cruïlla ni horitzó.


El poema és la gavina

que ens abraça de port a port.


I vindran els dies de silenci

i boira d’enyorança...

onatge

8 comentaris:

  1. Tard o d'hora diré aquestes mateixes paraules jo també.

    ResponElimina
  2. que la boira de l'enyor no ens enteli la llum del sol !

    ResponElimina
  3. Molt bonic.... m'ha fet entristir... potser és que ja estava tova d'entrada.
    Salut i rellotges de sol!

    ResponElimina
  4. Jo em quedo amb "som", sense cap "però". Un poema per a fer pensar.
    Una abraçada de pensament.

    ResponElimina
  5. Sort de la gavina poema, que ens abraça de port a port i ens consolarà quan vinguin els dies del silenci, i la boira de l'enyorança...
    Que el rellotge de sol o de lluna, sempre marqui hores de llum, en el teu far.
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Els dies de silenci passaran de pressa, i no permetis que l'enyorança converteixi l'onatge en maregassa forta. El temps de l'espera és dur, però el seu final es beslluma a l'horitzó.
    Una abraçada.

    ResponElimina