dimecres, 18 de maig del 2011

Cada dia surt el sol...














L’arbre de l’absurd

sempre fa ombra...

Però cada dia surt el sol.

La cançó de l’estupidesa

ressona pels quatre cantons...

A la plaça dels comentaris

hi xerra tothom.

Les campanes ja no

saben per qui sonen...

onatge

6 comentaris:

  1. Sí, vull creure que està a punt de sortir el sol. Diuen que s'està gestant una sortida impressionant que encara no sospitem... no sé si creure-ho...

    ResponElimina
  2. Però, per sort, cada dia surt el sol, segur.

    ResponElimina
  3. Per les finestres del despatx, cada matí a 1/4 de 10 entra el soroll de les campanes de l'església tocant a morts. Llegint el teu poema, penso que no sé si m'agradarà que toquin per a mi d'aquesta manera, el dia que em mori. Potser preferiria una llàgrima sincera d'algú que m'estimés...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Tinc un dubte, si un dia està núvol, l'arbre de l'absurt també fa ombra?
    un petó cap al far,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Cada dia surt el sol, però alguns dies, sembla que el sol brilli més, oi? :)
    I amb això últim no hi estic d'acord. Crec que les campanes sempre saben per qui toquen.

    ResponElimina
  6. Cèlia no en tinguis cap dubte, vindrà un sol formidable...
    Noves flors és com tu dius...
    Galionar jo també preferiré una llàgrima i la rosada d'un somriure, de campana no en vull cap ni sotana llarga ni curta...
    M. Roser si només tens un dubte, ets molt afortunda. Jo diria que fins i tot el dia que està gris i nuvol, l'arbre de l'absurd, també fa ombra...
    Filadora des de ja fa temps hi ha molts toca campanes, i no estic segur de si saben perquè i per qui les toquen...

    Des del far una abraçada amb el sol interior.
    onatge

    ResponElimina