dijous, 12 de novembre de 2009


Flors…

El fanal no conserva res, només entendreix el que ja és mort.
Flors quan les nostres ninetes dansen a la vida.
La processó d’un petó en els meus llavis.
Ser home o dona, quan la vida truca a la porta.
Els sentiments són el biberó de l’amor.
la vida és tan bella, i el pas del temps per viure-la
tan breu, fugaç, i quantes complicacions que intenten
provocar-nos. Però només l’amor provoca la vida.
La por a no tenir amor, i la força que cal
per fer-lo viure, per compartir-lo, per sembrar-lo.
L’amor neix nu, i de vegades l’abriguem massa,
i d’altres el deixem morir de fred.
L’amor és el gran bressol de la humanitat,
però una gran part, viu i creix fora d’ell.

onatge

6 comentaris:

  1. Només amb l'amor té sentit aquesta vida, qualsevol vida. Un blog encisador!

    ResponElimina
  2. Hola Violant de Bru, gràcies per les teves paraules i per ser-hi.

    Visca la Terra!
    onatge

    ResponElimina
  3. Les fotografies són teves, onatge? aqeustes flors són boniques.

    M'agrada molt la imatge d'abrigar massa l'amor o deixar-lo morir de fred... inconscients que som! sense l'amor no som res.

    ResponElimina
  4. Sí Carme les fotografies són meves, són senzilles però és un fragment de vida. No pretenc posar imatges perfectes.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  5. M'acabo d'estrenar en el teu bloc. Miraré d'anar passant, però mentre: felicitats per la iniciativa.
    Una bona combinació de poesia i fotografia.

    Sílvia (Llibre)

    ResponElimina