Camins amb nord d’amor,
avui només són terra d’enyor.
O m’enganyaves, o no era
veritat el que m’estaves dient.
Ara miro l’horitzó
com si tu, hi fossis present.
M’has posat a la foguera del silenci,
cada flama és una paraula silenciada,
una carícia mancada d’amor.
Sento el teu somriure
com un crit del més enllà.
Fred d’accent, despullat de paraula.
el vi d’enyor em va omplint la copa,
però com més bec, més enyor,
els llavis humits, i el cor
amb sang d’amor.
onatge
Aquest comentari ha estat enviat per la Carme, però per causes alienes a la meva voluntat s’ha esborrat, però torna ha estar aquí.
ResponEliminaCanvien els temps,
canvien les impressions
i el valor que donem a cada cosa.
Potser l'engany no era un engany.
Ni les carícies foren mancades d'amor.
Ara no hi ets i no vull reescriure la història.
Bec la copa l'enyor
i preservo el meu cor per seguir estimant.
Carme amb aquest comentari has posat el punt sobre la i... L'enyor és un dels ingredients de viure.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge