dilluns, 30 de novembre de 2009

M'atanso a tu.


M'atanso a tu
amb passa ferma
però amb la suavitat de la brisa.

Plora damunt la meva espatlla
i somriu amb el meu cor
en companyia meva.

Navegarem pels coralls de l’ànima,
respirarem en el mar del repòs.
Serem flames del mateix foc.

Quan els teus llavis
dialoguin amb els meus,
res no aturarà el diàleg...

3 comentaris:

  1. És ben cert que l'amor no necessita paraules per dialogar. La literatura en va plena. Ho diu també aquest poema que t'adjunto, d'algú a qui li han plagiat cent mil vegades i que corre per internet com l'aigua:

    "Voldria...
    mirar-te als ulls, cara a cara
    sense buscar cap paraula;
    no calen.
    Que l'ànima enamorada
    no necessita llenguatge.

    Voldria...
    sentir l'esclat de la teva sang
    dins del cor,
    sobre els meus polsos.
    Omplir el teu ésser
    amb la meva basarda,
    i pam a pam, el teu cos
    estimar-lo.

    Voldria...
    cremar-te amb el meu foc
    i encendre'm amb la teva flama
    i després...
    morir."

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Una preciositat de poema.

    L'amor dialoga de moltes maneres... i crec que totes són necessàries i importants. No hauríem d'estalviar-ne cap. A vegades no calen paraules, però a vegades sí. Saber trobar els moments de cada cosa... és important.

    M'agrada molt que acabi en...
    "res no aturarà el diàleg"

    Així hauria de ser sempre l'amor

    ResponElimina
  3. galionar, no coneixia aquest poema que segons tu vola pel ciber espai. Jo crec que hi ha una manera d'entendre l'amor per a cada persona.

    Carme, de vegades l'amor s'acaba perquè s'acaba el diàleg, potser encara hi ha amor, però no s'ho fan saber mútuament...

    Dues abraçades amb diàleg.
    onatge

    ResponElimina