Avui massa flors.
Avui les flors tenen
pètals de teatre...
també de tristesa, de nostàlgia.
Barreig de flors i de creus.
Noms a la lapida.
Dates gravades al marbre.
Cendra i fum. Núvol i sol.
El campanar avui fa festa.
Flors i més flors als difunts.
Flor d’indiferència als vius.
Carrers buits. Buits de carrer.
Avui els difunts no tenen fred.
Hi ha difunts que esdevenen morts...
El vent escombra les fulles
ni el temps ni els records.
Fred al peu. Al peu de la tomba.
Fotografies pintades pel temps.
El cementiri té les portes obertes.
Les tombes tancades a marbre i ciment.
Ulls clucs quan la mort es fa present.
El dia ja té la llum del dia.
onatge
Tot són rituals. Els rituals serveixen per qui serveixen. No pas per a tothom. Ulls clucs, quan la mort es fa present... penso en quantes interpretacions o lectures em suggereix. Moltes...
ResponEliminaPer sort, mentre un moria, naixia un altre a la família. Avui és un dia de natalici. Per a molts, també ho va ser.
ResponEliminaNoi, de primer cop d'ull he pensat que el poema tractava de la diada de Tots Sants... Però ara ho he entés. Sí, les flors tenien pètals de teatre, i potser també nostàlgia per a més de un... Però com diu Cèlia, va ser un dia de natalici. Llàstima, potser que la família hagués d'esperar la mort d'un dels seus membres per a poder créixer...
ResponEliminaCarme, com molt bé tu dius tot és un ritual, jo en alguns els respecto però no els comparteixo.
ResponEliminaCèlia de vegades passa com tu dius; una mort per un naixement...
galionar, és veritat el poema el vaig escriure justament un 11 de novembre, ja ho he dit alguna altra vegada, no porto mai flors al cmentiri, però a més no he vist mai flors posades de cara al nínxol, sempre estan de cara al carrer.
Salut i flors.
onatge