dijous, 19 de novembre de 2009

Sembles el silenci de les llegendes.


Sembles el silenci de les llegendes,
la boira del temps que es fon amb el sol.
Una sola paraula il·lumina l’horitzó.
A la barca la xarxa buida, els sentiments
lliures en el mar de llibertat,
si es que hi ha llibertat.
A la cadira, el temps hi està assegut,
quiet veu passar la vida, sense pressa,
el temps mai no té pressa.
passa tota la processó: els feliços, els infeliços,
els afortunats, els que s’han fet desgraciats,
les sirenes, les dones, les pomes madures,
les verdes i per madurar. Tot sense
cap creu, ells són la creu.
Les campanades al campanar, avisen
de la vida que s’acaba.
Les llàgrimes van rondant de casa en casa.
El silenci, penetra com una espasa...

onatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada