Soledat, hi ha dies que m’abraces
i em fas companyia,
altres em deixes fins
que es fa de dia.
Soledat, ets flor d’alegria
o buidor i melangia.
Acompanyes i desacompanyes.
Som dos vells amics.
Fa anys que em coneixes,
saps dels meus sentiments,
de les meves mancances.
Soledat, tantes vegades
hem estat sols...
Sols hem compartit tant.
Junts tu i jo,
el silenci ens ha omplert la copa.
Soledat sense tu
hauria estat solitud.
A temps de lluna
hem compartit soledat,
a vida de sol
hem escrit el poema.
En l’eco del silenci
hem sentit la seva veu,
ens hem enriquit
amb el tresor del silenci...
Soledat si no existissis
t’hauria de somiar,
ara sé que ets un dibuix,
una amiga feta realitat.
Només és en soledat
que sentim el respirar de la vida,
sentim la nostra pròpia vida,
sentim l’alè del silenci,
i tot en soledat...
onatge
Soledat i tu...
ResponEliminaPerò, tu no estàs sol. Tens un llarg camí per endavant que compartir.
Restaré a l'aguait. M'agrada com i tot allò que escrius.
Soledat i solitud: tan semblants i amb tants matisos que les fan diferents...
ResponEliminaGran amiga quan és buscada, botxí implacable quan ens és imposada... La soledat s'ha definit tota sola amb gran mestratge en el teu poema.
galionar, estic d'acord amb tu; soledat i solitud tenen molts matisos... M'agraden totes dues. Ningú no pot condemnar a soledat a una persona si no s'hi condemna ella mateixa...
ResponEliminaBona nit.
onatge
Bona nit, onatge, ens soledat o solitud o en companyia real o virtual, l'important és que estiguem bé i gaudim dels moments.
ResponEliminaCarme com tu bé ja saps, la vida és una "col·lecció de moments...". La bona companyia no té preu.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge