dimecres, 11 de novembre de 2009



Viure en flor.

Hi ha coloms que són com l’autobús o el vaixell
que ens fan arribar a port, viatges
només amb el bagatge de vida,
sense bitllet, només la il·lusió d’estar vius i viure.
Mai no es pot passar factura a la vida,
i n’hi ha que viuen pensant que es faran rics,
la riquesa no ve mai de fora, la riquesa l’ha tenim a dins,
si es que en tenim, i l’ha sabem fer viure.
Volant des de l’aire només es veuen les teulades de les cases,
però cal saber com són les parets, i si tenen fonaments.
El somriure burleta sempre hi ha de ser, però no n’hem
de fer cas, sempre hi haurà qui desenvolupi la seva
personalitat i vida sota límits, no tot es compra ni tot es ven.
Cartes amb segell de vent, bústies de temps i calendari
de temps absent, sempre en pendent, sempre esperem.
Escrivim cartes sense destí, sense adreça, però segurs
que les rebrà algú, algú obrirà el sobre i en farà
seu el missatge, potser també algú,
de la carta en farà el seu poema.
Dels arbres, fulles i flors, arrels i fruits, ombra i vida.
La seducció de la vida, de vegades un pit generós,
i d’altres la carn a les costelles i el caminar coix.
Ulls sense mirada, la mirada d’uns ulls,
la nineta dels meus ulls, mirar i veure.
Amor i estimar, estimar i amor. La flor de viure.
Viure en flor, pètals i pol·len, vida i flors...

onatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada