diumenge, 22 de novembre de 2009

Innocents decapitats.


Innocents decapitats.
Cares famèliques
pel menú de la guerra.
Innocents decapitats
per la cruel fera
dels homes.
Infants
assassinats a sang freda
per creients d’una fe cega...
En nom d’un Déu
que no allibera
només ofega.
Com més fe, més opressió,
més destrucció, més por.
Fronteres per separar
el cor dels homes que estimen.
Germans amb la mateixa sang,
assassinats per un govern assassí
i que es creu tan gran.
Mentre van matant tothom
s’està plegat de mans.
Els morts només són
un titular als diaris,
una notícia a la ràdio,
una imatge a la televisió...
Però el drama és humà
i té nom i cognoms
família i dolor,
llàgrimes i sofriment.


La guerra sempre
engreixa un compte bancari.
I un somriure traïdor als llavis.
Només els covards engendren guerres.
Ara els estels de la nit
tenen la mà dels homes,
són bombes sanguinàries
llençades amb ràbia
i sembradores de dolor.
La força bruta d’una humanitat,
d’una religió bruta.
Bruta de sang
amb ferides d’or...
Han matat i assassinat
al sentit comú.
Tot és odi i corrupció.
Els espermatozous dels homes
només inseminen destrucció i por...


Molta por:
Hem construït un món
amb llit de destrucció
i coixí de por.
De la paraula n’hem
fet un infern.

onatge

2 comentaris:

  1. Hi ha paraules que són cel i d'altres, tens molta raó, n'hem fet l'infern... la guerra sempre engreixa un compte bancari! I a més, en fas un poema...

    ResponElimina
  2. Hola Cèlia, em remou que encara tinguem tants milions d'infants esclavitzats de diferents maneres. Els robem la infància i la innocència.

    Un petó al front que estem en collita de grip...
    onatge

    ResponElimina