La suau carícia...
quan la meva mà
acarona el teu pit.
Mirem endavant
i veiem l’horitzó a dos.
La paraula ens penetra
i fa la gramàtica dins del cos.
La lluna té la maternitat i paternitat
dels somnis amb ulls de realitat.
Feliços amb la complicitat d’estimar.
Les flors s’han fet mirades
i besades cos a cos.
Sembrem sinceritat a la terra de la profunditat.
Hem estripat calendaris de temps passats.
Obrim els ulls cada dia
amb la il·lusió d’un nou dia.
onatge
La complicitat dels amants en aquest poema parla sola. Molt bonic
ResponElimina