dilluns, 30 de novembre de 2009

La suau carícia…


La suau carícia...
quan la meva mà
acarona el teu pit.
Mirem endavant
i veiem l’horitzó a dos.

La paraula ens penetra
i fa la gramàtica dins del cos.
La lluna té la maternitat i paternitat
dels somnis amb ulls de realitat.
Feliços amb la complicitat d’estimar.

Les flors s’han fet mirades
i besades cos a cos.
Sembrem sinceritat a la terra de la profunditat.
Hem estripat calendaris de temps passats.
Obrim els ulls cada dia
amb la il·lusió d’un nou dia.

onatge

1 comentari:

  1. La complicitat dels amants en aquest poema parla sola. Molt bonic

    ResponElimina