Aquest poema fou escrit fa uns quants anys, però sóc dels que pensen que un poema no caduca mai...
Tenir una dosi…
Sento com el record
em punxa l’ànima.
La meva ànima
és una immensa ferida
que no reconeixeria ningú.
Però què és ser feliç?
Ah!, l’eterna pregunta,
tantes vegades sense
trobar-hi resposta.
Ser feliç és tenir una dosi
de conformació, de donació,
de respecte, de sacrifici,
d’empenta, de tornar
a començar cada dia.
Mare de Déu!, la felicitat.
Quan falla alguna dosi d’aquestes,
la felicitat fa equilibris
a la corda fluixa...
Tens raó, els poemes no caduquen mai!
ResponEliminaHola Carme, potser som nosaltres que fem caducar la seva metàfora...
ResponEliminaSalut.
onatge
I de vegades ho som i no ho sabem! Ens maca conformació, ja ho pots ben dir, i petites dosis de poca cosa més...
ResponEliminaHe vist que corria poesia per aquest blog i m'acosto, jo també intento fer-ne.
ResponEliminaM'agrada la descripció que fas de ser feliç:
Ser feliç és tenir una dosi
de conformació, de donació,
de respecte, de sacrifici,
d’empenta, de tornar
a començar cada dia.
Però també m'hi agraden altres dosis... i disculpa pel plagi, però crec que en un comentari me'l puc permetre.
Per ser feliç cal una dosi
de somni i de valentia
d'il·lusió i de comprensió
d'amor, per continuar
estimant-nos cada dia
Cèlia gràcies per la teva dosi...
ResponEliminaBerta tens tota la raó, a la vida hi ha moltes dosis, en cap moment he intentat fer la llista de totes. Comparteixo les teves dosis...
Salut i vida.
onatge