Brindo amb la sortida de sol
amb el vi de viure.
Passejo pels núvols sense pluja,
camino amb l’onatge.
Quin goig el viatge de viure!
Les petites coses fan una festa.
Dibuixo i sóc la llum i l’ombra
en el paisatge del somni.
Obro les finestres de bat a bat
perquè entri l’aire de vida.
Escombro sovint l’ego
perquè no em faci ombra
en el cada dia.
Passejo sota els arbres
quan es despullen de tardor...
Té la força de la bellesa més bellesa.
I si una suau pluja fa pujar
l’olor de la terra, llavors
ja és un orgasme pels sentits.
Content del camí de vida
conscient que s’acaba
a la creu de terme.
Cada mot és un dibuix
de l’interior i cada paraula
és un sentiment feliç.
Tot és com un somni
de coto fluix.
onatge
Una descripció preciosa de la vida i d'una bona filosofia de viure.
ResponEliminaEls arbres es despullen
i vesteixen el camí.
Camino sobre les fulles
i els peus dibuixen nous camins.
S'esborren, es fan i es desfan
a cada nou caminant.
Carme un poema profund fruit del teu cordó umbilical amb el meu poema.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Que bonica, aquesta invitació a amarar-nos de vida cada matí amb els braços oberts...! Caldrà tenir-la en compte els jorns que s'aixequen emboirats per fora i per dintre...
ResponElimina(No puc situar l'església romànica,i mira que n'he tombat uns quantes!)
Una abraçada.
Hola galionar, la boira no és res més que el desig de la vida amb ganes de que surti el sol. L'església ara no recordo ben bé quina és, la fotografia té uns quants anys, però t'ho diré...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge