La felicitat és una llegenda que
està a la butxaca de tots...
No sents com algú resa?
No sé si algú l’està escoltant.
Els que per resar tanquen els ulls,
potser per no veure a ningú,
i els que sempre els tenen oberts
i no veuen res...
Els que resem... i no creiem
en cap sant ni verge...
Algú busca el silenci per
tallar-lo amb forquilla i ganivet.
El silenci és una riquesa,
és l’aigua i és el vi,
és el pa i la gana,
el dia i la nit, el mar i la barca,
és paraula i és repòs...
Resar no és murmurar...
I somiar no és tocar de peus a terra
però visca el somni.
Els psicòlegs no ho saben tot.
Ells de vegades tampoc
se saben arbitrar la pròpia vida.
El sentit comú va amb cadira de rodes.
Sóc indígena a la meva terra.
Sóc capità del meu cor,
i estic a mercè de les tempestes.
La felicitat és una llegenda
que està a la butxaca de tots...
Carrers bruts i grisos...,
i polítics que semblen
germans dels carrers.
L’església amb el campanar
sempre en erecció...
Els lladres per votació popular.
Han detingut el somni...
jutjat i condemnat...
Han posat preu a la llibertat...
La felicitat ha estat
acusada de terrorisme...
onatge
La felicitat és una llegenda que està a la butxaca de tots...
ResponEliminaM'agraden aquests versos...una mica paradoxals, una llegenda que ningú sap què té de veritat i què té de fantasia, però tan propera malgrat que sovint no la sabem trobar. I quan la trobem, sovint se'ns escapa pel forat més impensat.
Tots estem a mercè de les tempestes, fins i tot els psicòlegs... :)
I que la felicitat ha estat acusada de terrorisme, és una veritat tan antiga com els homes. Sempre s'acaba acusant a la felicitat d'alguna cosa.
Tens una visió poderosa del que és la filosofia existencial. Si em permets una ironia respectuosa jo diria que cal vigilar que el perquè de la infelicitat d'alguns no estigui al forat d'aquesta butxaca, precisament... És meravellós, m'hi avinc amb les teves paraules, sintonitzo, em reconec, per això sempre m'agrada el que escrius. Ets un observador de la vida!
ResponEliminaQuina crítica als polítics, en els temps que corren no m'aestranya, atrapats en l'avarícia! No aconseguim ser lliures, oi? Però feliços? llegendes?...
ResponEliminaCarme, gràcies per les teves reflexions.
ResponEliminaKathArsis, deu ser que em llegeixes amb bons ulls, però sí, estic d'acord amb tu, la vida sense observar-la no és res...
Cèlia, a però encara en queden de polítics...? S'acostuma més a veure mercenaris del poder, amb "morenes" de tanta cadira...
Una abraçada sincera, sense taxes ni comissions...
onatge
La felicitat és una llegenda
ResponEliminaque està a la butxaca de tots...
Però de vegades hi portem un forat, a les butxaques, i quan ens n'adonem ja no ens hi queda res...
Una abraçada.
Hola galionar, sí és veritat de vegades pel forat de la butxaca hem anat perdent la felicitat, però també és veritat que de vegades ens pensem que hi tenim un forat, i no, la felicitat està allà esperant-nos... Ja saps com sóc, ara podríem dir què és felicitat, però no, no ho faré...
ResponEliminaUna abraçada i mitja.
onatge
(I què en fem ara, de l'altra mitja?)
ResponElimina