dissabte, 28 de novembre del 2009
Ets essència...
Ets essència de vida, ets perfum de viure,
ets la lluna dels meus dies,
i l’estel de les meves nits,
i per camins de peu, arribem fins el mar,
a la sorra, somnis escrits, la barca ancorada,
la illa enyorada; per la set, la teva rosada,
caminem damunt del mar, sense miracle,
sense penitència imposada,
el sol dibuixa vida a la teva cara,
t’abraço ben fort amb la por de perdre't.
Ets essència de vida, ets perfum de viure.
El temps curt d’una vida,
la riquesa d’un instant constant.
Tot és vida i dolor, i l’amor, un bàlsam pel pit,
una brisa per l’esperit.
T’estimo, potser mai no t’ho he dit,
però coneixes el meu gest,
i la tendresa dels meus dits.
Hem escrit un poema. l’hi hem posat vela blanca,
i navega sense defallir.
entre nosaltres, la veritat no es disfressa,
viure és un camí sense pressa.
Ens tatuem el cos d’amor,
sense que ho vegi tothom,
som vida i som món.
Del cel, les estrelles, i tu, entre totes elles.
Platja de vida, mar d’eternitat.
A la barca, rems de companyia,
timó de voluntat, l’horitzó i un dia.
Ets essència de vida, ets perfum de viure.
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguir el teu blog significa descobrir una multiplicitat de formes de cantar a l'amor. De la mateixa manera que existeixen moltes formes d'estimar, tu tens un poema per a cadascuna d'elles.
ResponEliminaNo sé perquè, però l'amor d'aquest poema m'ha recordat el que es compondria per a un fill o a una filla. Però vaja, no em facis cas. Felicitat, que és magnífic.
Una abraçada.
M'inspira els mateixos sentiments que a Montse.
ResponEliminaÉs fantàstic. M'encanta.
Molt bonic i com la majoria de poemes pot tenir diverses lectures, pot ser l'amor per un fill i filla, però amb la foto que has posat... jo l'entenc d'una altra manera.
ResponEliminaPerò sigui com sigui és preciós.
Gràcies a totes tres per ser-hi, i per les vostres interpretacions que enriqueixen el que ja estava escrit.
ResponEliminaUna abraçada. Bé, tres...
onatge