dimarts, 17 de novembre de 2009

Les il·lusions.


Les il·lusions s’han posat
de cara al sol, tenen
els llavis ressecs de la sal
del mar, elles són el poema.

Hi ha il·lusions velles i arrugades
amb la força dels anys.
Les que van a peu,
les que viuen volant...
La bufanda de la pluja.
I la llibertat del vent.
La flor del capvespre,
els sembrats a temps de lluna.
Les il·lusions que viuen verges
i les que moren profanades...

Darrera de cada il·lusió
hi ha un cor que batega,
i una caducitat ignorada
però assegurada...

Les carícies amb pell de gel,
i les que són de foc rebel.
Les que ja tenen llavis de cendra.
I les que ja són un poema a l’ombra.

onatge

5 comentaris:

  1. Enhorabona Onatge!!! Per aquest bell poema que ens regales, meravellós, com sempre i ple de sentiment i bell esguard... I pel blog, que em sembla fabulós!!!! Molts petons!!!

    ResponElimina
  2. Fantàstic! Em miraré les il•lusions d'una altra manera. Segurament, a partir d’ara, tindran ulls i cara.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Katharsis, sigues benvinguda. La riquesa d'un poema està en les persones que abriga al seu voltant...

    maijo, finalment ens veiem cara a cara... Les il·lusions no les perdis mai, si un dia et falten, obre els ulls sempre n'hi ha una estelada que t'estan esperant.

    Una abraçada d'il·lusió.
    onatge

    ResponElimina
  4. M'agrada descobrir, aquesta nit, aquest poema teu sobre les il·lusions. Quan menys t'ho esperes, de vegades esclaten amb tota la seva força i són com la llum del sol, capaces d'il·luminar la vida, el paisatge, l'horizó.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Hola galionar, les il·lusions sempre hi són... De vegades les deixem dormir, altres de tan silenci no les escoltem. De vegades també hi ha qui té por a tenir il·lusió. Però les il·lusions són la força que ens fa viure...

    Salut i il·lusions.
    onatge

    ResponElimina