divendres, 27 de novembre de 2009

Sotanes massa llargues


Sotanes massa llargues.
Tarda, camino pel carrer i el
vent m’embruta de gris la mirada.
Les persianes dels balcons dansen,
les faldilles de les noies també.
Cauen quatre fulles dels arbres.
Els diaris del quiosc passen fulla.
Els cabells no cal que vagin a la perruqueria.
Un gat brinca i fa un salt.
El fum d’una cigarreta
m’empudega els epitelis tendríssims.
El vent fred és com una
nevera a les orelles.
Hi ha parelles que quan més s’atansen ,
més es distancien.
Por i religió, capellans i pèrdua de fe.
Sotanes massa llargues,
per debilitats massa curtes.
Predicar per no entendre.
Entendre per no predicar.
Les pomes verdes també
són fruit de la seducció.
Seduir o no seduir, aquesta és la qüestió.
L’amor no s’ha de descobrir a les fosques,
l’amor vol llum, i qui cara veu cara honra.
Els sentiments mal encaminats,
sempre perden el nord.
La copa de vi.
La flama de l’espelma juga a fer ombres
a les nostres cares.
Les nostres mirades sempre arriben a port.
La nit i la soledat del coixí.
Una pregària abans d’anar a dormir.
Déu del cel, mare de Déu dels set dolors.
Passeig de tarda, gent anònima,
adéus superficials.
Andròmines d’aparador.
Aparadors de banalitats.
Corbates sense nus. Senyors sense corbata.
Mal gust de boca, la llengua trepitjada.
Paraules amb pedigrí d’ànima.
Diàleg de sentiments.
Doble ratlla als pantalons, un país a ratlla.
Al país de les emocions
hi ha un riu de sentiments.
Barques en mar, xarxes buides.
Molt peix, pescadors mal pagats.
Al carrer, teatre, amb diàleg sense contingut.
Decorat de persona, persones decorades.
La llum del carrer, ens canvia el color de la cara,
tots semblem malalts del mateix.
Una cinta, un llaç, regal de qui sap què.
El veí escup abans d’entrar a casa.
Olor de cafè, un paquet al cistell.
El mòbil apagat, contestador estàndard.
Amor sense cobertura. Crema de sant Josep.
Olor de sucre cremada. Pastisseria de confiança.
El desig va amb bicicleta. L’amor va a peu.
vaig cap a casa, el vent em duu mal de cap.

onatge

3 comentaris:

  1. Un retrat d'un moment molt pesimista. Replet de metàfores i tocs d'ironia. M'encanta. Dentre totes les imatges em quede amb aquesta que per a mi és la millor:
    Al país de les emocions
    hi ha un riu de sentiments

    ResponElimina
  2. Bona nit Carme!

    Joana gràcies per les teves paraules, aquest poema és un de tants que agafo el paper sense una idea prefixada i deixo que mà tinta i cor...

    Salut i paraules.
    onatge

    ResponElimina