Estimarem l’absència.

Estimarem l’absència.
La nit ja comença a posar
el cap al coixí de la tarda.
Et beso amb amor tendre
i la passió del desig.
Galops de sang per les arrels d’home,
paraules de persona.
Paisatge de sant, i entre la boira
el nord dels teus llavis.
Un boci d’amor per poder fer el camí,
l’eterna unió fins a destí.
El sospir d’un adéu, el desig de viure junts,
avui i ara i sempre, amor de paraula honesta.
Hores de capvespre.
Una vida, un sexe de persona i viure
i conviure no sense patir.
Somnis de finestra oberta,
somnis per obrir els ulls, i tenir
cada dia un motiu per viure,
un motiu per compartir.
Envelats de festa entre tu i jo,
cançons de tenora,
camino sota el sol,
quan el mar dels teus llavis s’enyora.
T’estimo i estic gelós de l’aire
que acaricia el teu cos.
Nits de fred als peus, missatges amb diàleg.
He escrit amb tu el poema de
la segona part de la meva vida.
Espelmes enceses a l’ombra d’una vida.
Sobre el paper, sembrats d’ànima,
de la teva mà en florir.
Passen els mesos i ja sumen anys
en el temps final, la mel als llavis,
el repòs profund de l’amor.
Al final del poema ens retrobarem
i estimarem l’absència guardada pels anys.

onatge