Som estrofa i vers.
Caminàvem pel mateix camí de temps, però per dreceres diferents. Tu, vora del riu, jo ran de mar. La mateixa humitat ens du la rosa. Som dos estranys coneguts. Dos pensaments separats, però junts, engendren el mateix desig. Ens estimem, potser sí. N’estic segur que sí. Vida, vida i vida, i on eres abans de la vida ? Entre tants crits, només la teva veu. La teva paraula enmig de l’etern discurs. Una llàgrima de vida ( la teva ), entre el plor general. Hi ha qui plora i no sap el perquè. També hi ha qui hauria de plorar i no en sap. I qui sempre està plorant i no pot veure res. Potser de dues llàgrimes, una de teva i una de meva, en farem un sol plor. Som, però podríem ser, encara més, podríem haver estat. Àngels del temps, d’un cel que potser hi hem arribat massa tard, o potser massa aviat. Temps i sempre temps. Cada arruga com un senyal de temps. Un temps a resseguir. Un temps sense camí. En el temps ens trobarem, potser direm hola, ens mirarem als ulls i somriurem. cercarem cada paraula del poema, i voldrem besar l’indret on just el poema hi ha posat el seu accent. Hem accentuat profunditats sense gramàtica. Hem arribat al cor de la paraula, el diàleg ens ha passat a la sang. Som estrofa i vers.
onatge
Amic onatge, et desitjo tota la sort del món per a aquest nou blog que el vent de novembre ens ha fet arribar des d'algun indret a prop del mar fins a la nostra mirada àvida de paraules.
ResponEliminaSí, de vegades les persones caminem pel mateix camí del temps però per dreceres diferents. Però en un moment o altre els camins es topen en alguna circunval-lació i fan possible l'encontre. Llavors, estrofa i vers esclaten amb tota la seva plenitud.
Espero les teves noves obres amb avidesa.
Una abraçada.
Galionar
Galionar gràcies per les teves paraules i per llegir-me amb bons ulls.
ResponEliminaSalut
onatge
Felicitats pel nou bloc que gaudirem, segur que sí, tota la blogosfera. Som estrofa i vers, hi estic d'acord!
ResponEliminaFelicitats onatge pel teu blog. Espero que el vagis omplint de belles paraules, com sempre plenes de sentiment, aquest punt de genialitat que les fa uniques.
ResponEliminaMolt ben trobat aquest “Som estrofa i vers” que pot llegir-se tan literal com metafòric. Si fa no fa tan iguals i diferents alhora. Complementaris, caminant de costat per diferents viaranys, es van cercant, volent apropar-se. Àngels del temps que es creuen a des temps, llàgrimes de vida.
Com t’ho fas onatge per trobar sempre aquest espiral de mots que ben barrejats acaben fent grans estrofes i versos?
T’aniré seguint d prop
Una abraçada
Naiade
Cèlia gràcies pels teus bons desitjos...
ResponEliminaMontserrat, les paraules sempre hi són. Sovint quan em poso a escriure ho faig sense cap pensament en concret..., llavors és com si anés pescant paraules, i de tant en tant surt alguna cosa llegible...
Una abraçada de mots i paraules.
onatge