Flors…

El fanal no conserva res, només entendreix el que ja és mort.
Flors quan les nostres ninetes dansen a la vida.
La processó d’un petó en els meus llavis.
Ser home o dona, quan la vida truca a la porta.
Els sentiments són el biberó de l’amor.
la vida és tan bella, i el pas del temps per viure-la
tan breu, fugaç, i quantes complicacions que intenten
provocar-nos. Però només l’amor provoca la vida.
La por a no tenir amor, i la força que cal
per fer-lo viure, per compartir-lo, per sembrar-lo.
L’amor neix nu, i de vegades l’abriguem massa,
i d’altres el deixem morir de fred.
L’amor és el gran bressol de la humanitat,
però una gran part, viu i creix fora d’ell.

onatge