dissabte, 12 de novembre del 2011

Sento el crit de viure...

















Sento el crit de viure,
-que no vol dir
que senti veus...-
a cada orella
el seu crit.
El somni em desperta.
El mar em desborda.
Avui sóc un silenci
amb veu pròpia.
Sóc llogater del viure.
La lluna és el gran barret
i la gran força
quan fa el ple...
La gateta de casa
em mira amb
ulls de perquè...
Reclino el cap
enrere al balancí
i acluco els ulls
i dono cordill
a l’estel del món...
onatge

2 comentaris:

  1. Vida i placidesa, desgranen els teus versos...què bonic!.

    Salutacions,

    ResponElimina
  2. Les ganes de viure ens fan sentir totes aquestes coses tan boniques que tu sents... com en un xiuxiueix!
    Sobretot ves donant cordill a l'estel del món, cal allargar aquest bon estat d'ànim...
    Les gotes d'aquesta pluja que cau plàcidament, et portaran dos petons fins el far, un per a tu i un per la gateta que es fa preguntes...
    M. Roser

    ResponElimina