dimarts, 1 de novembre de 2011

I si...














I si un dia
els sentiments
es declaren en vaga...?
I si el cos es declara
independent i va
a la seva vida...?
I si un dia el vent
perd la bufera?
I ara que dos més dos
ja no fan quatre què?
I si un dia els llavis
deixen de besar...?
I si un dia
deixem de morir-nos...?
onatge

9 comentaris:

  1. Tot i que últimament no comento gaire, no deixo de seguir els teus escrits, poeta. I molt sovitn, més del que et pots pensar, sembla que et llegeixi i m'estigui mirant en un mirall.
    Una abraçada filosòfica, company! ;)

    ResponSuprimeix
  2. Crec que aquests "I si..." els hauriem de borrar de les nostres ments perquè solen fer més mal que bé.
    I si un dia deixem de morir-nos.... bffff.... no crec que el meu cervell suportés tants pensaments paranoics, obsessius i recargolats! Aix.... I si callo¿?

    ResponSuprimeix
  3. Saramago aborda el fet de no morir-se en una novel·la genial, "Les intermitències de la mort", la coneixes?

    ResponSuprimeix
  4. Jo crec que el què fóra pitjor és que els llavis deixessin de besar, voldria dir que els sentiments s'han declarat en vaga,i si és així perquè viure eternament?

    ResponSuprimeix
  5. Si els sentiments es declaressin en vaga, ja seria com morir-me. Jo sense sentiments no sóc jo. Els meus sentiments no poden declarar-se en vaga

    I tu series tu?

    Però no voldria pas que el vent deixes de bufar, ni els llavis de besar ni tampoc deixar de morir-nos (a mi també m'has fet pensar en Saramago).

    Bona nit, onatge.

    ResponSuprimeix
  6. Ja m'agradaria deixar de morir-me, fa massa temps que ho faig però ho he acceptat. El que no acceptaria mai és deixar de sentir.
    Una abraçada filosofant amb tu.

    ResponSuprimeix
  7. interessant onatge, sovint ens qúestionem i si... és normal, però com bé diuen molt dels comentaris fets fins ara cal agafar les coses tal com són per les banyes i endavant

    gràcies per la teva visita al meu blog
    abraçades
    joan

    ResponSuprimeix
  8. El més trist seria que els sentiments es declaressin en baga, però tampoc m'agradaria que deixessin de ser les altres coses que dius...
    Seria una vida molt grisa.
    Bé deixar de morir és l'únic que no és possible!
    I si un dia no hi haguessin fars?
    M. Roser

    ResponSuprimeix