diumenge, 13 de novembre del 2011

He sentit...















Un intent de poema d’aquells de la llibretada...


He sentit com els ales del cor
em feien volar, he sentit
que l’aire era un respirar d’enyor...

He vist néixer el sol, el dia,
però tot és una ferida sense dolor,
sense plor, em sento com un cactus
enmig del desert, ple de punxes...

Toco el meu cos, el ressegueixo,
em cal saber que sóc jo.
La bruixa fa córrer el tren
a cops d’escombra, res ja no fa por...

Ha volat un tros de mi,
l’he sentit arribar
i l’he sentit marxar.

Sense tu, el temps camina
coix i a poc a poc.
Però el rellotge té pressa d’acció.
Ocells i núvols tot f el seu niu
al meu cervell.
Tot sembla una dissecció.
onatge

5 comentaris:

  1. M'agraden els poemes de la teva llibreta...qui pogués deixar que els ocells fessin niu al cervell!

    ResponElimina
  2. Un cop més has fet una bona feina! M'ha agradat molt.
    Salutacions!!

    ResponElimina
  3. " L'aire era un respirar d'enyor"...aquest deu ser l'aire que bufa a l'entorn del far...
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina