dijous, 18 de febrer de 2010

A cor obert.


A cor obert

convido la lluna

i la nit esdevé

un far que

ens du a bon port.

Els mots

s’enlairen

com estels.

Sota el cel

sense pressa

masteguem

la sàvia de

les arrels.

De dues

soledats

forgem una

companyia.


onatge

1 comentari:

  1. Una bona convidada la lluna, sempre acompanya i fa somiar.

    Bona companyia, onatge...

    ResponSuprimeix