
Miro els teus ulls
com els boixacs
florits a l’estiu.
Dia de pluja,
olor de terra,
vinya verda i fresca.
M’apropo a la teva pell
com la rosada a les flors,
remoreig de carícies
que aixeca el vent...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
M'agrada!
ResponEliminaSí, és molt bonic, onatge!
ResponEliminaMacooooooooo...
ResponEliminaBonic, sí!
ResponEliminaMolt poètic! Ple d'imatges. Si els haguessis estructurat podrien ser uns haikús preciosos.
ResponEliminadonadesal
M'agrada,bonic,maco,bonic sí, Gràcies.
ResponEliminaMontserrat, segurament que tens raó, però sóc tal com raja...
Salut.
onatge