De vegades és bo
estendre els sentiments
a sol i aire amb agulles
d’estendre roba.
Els uns s’assecaran
una mica de la humitat
natural que tenen.
Altres s’airejaran.
Alguns emprendran el vol cansats
d’estar presoners
i d’empresonar-nos.
Els meus pensaments sóc jo,
i jo sóc els meus pensaments.
Hi ha pensaments que
creixent com el bon fruit,
i altres són el càncer de la ment.
I la ment és el coixí de somnis
amb els ulls oberts.
La ment és presó o alliberament.
Ai els pensaments,
culpables o innocents.
Cal vigilar al llaurador i sembrador
de la ment, som nosaltres
qui gaudirem
o patirem del seu fruit.
Avui és un bon dia per fer bugada,
assecar i airejar.
Qui no té acció de pensar,
no té pensaments.
Qui no té pensament. Potser tenen
un desert a la terra dels pensaments.
M’agrada tenir pensaments.
És veritat que cal vigilar,
la ment és molt capriciosa.
I de vegades ment i pensament
és una companyia
capriciosa...
onatge
li en diuen el mico boig... perquè mai para, sempre en vol més i no te aturador i no hi ha metadona que substitueixi els pensaments...
ResponEliminasalut i a gaudir.
i tant capritxosa que és la ment! un filosopoema onatge!
ResponEliminaBona idea aquesta de estendre els pensaments, airejar-los i si cal treure les agulles d’aquells que ens turmenten i deixar-los volar ben lluny. Que difícil és dominar la ment!
ResponEliminaEncara que,què fantàstic és de vegades deixar-te anar i gaudir dels més plaents.
Una abraçada onatge
Després de llegir el poema, res millor que quedar-me pensant en els pensaments amb el meu pensament, a través dels pensaments que tu has pensat i que tan amablement ens has deixat, em penso.
ResponEliminaBen tornat al bloc, onatge! Una abraçada.
Hola Joan, Elfreelang, Montserrat i Galionar, quan vaig escriure el poema la veritat és que no sé en que pensava o què tenia al pensament, el que i puc dir es que subscribeixo tot el que hi diu, ment i pensament no sempre fan el camí que haurien de fer...
ResponEliminaDes del far una abraçada de pensament...
onatge
Hi ha moments destinats a rebre determinats pensaments que et fan pensar més del compte. Els deixo entrar y que s'escampin per on vulguin fins que marxen i em sento feliç de dir-los adéu.
ResponElimina