Dos,
és un més un, més
la voluntat de ser-ho.
Dos,
de vegades no
és més que un.
Ni menys que tres.
Dos,
pot ser una suma,
un acompanyament,
o un esborrar-ne un.
En el meu ideal,
dos, és
una més un, seria dos a...
Dos,
és sortir d’un mateix.
També pot ser dos...
També pot ser companyia
o solitud.
Dos,
de vegades és
anar més enllà,
i altres és repressió,
o immobilitat.
Dia i nit és dos,
però si quasi no es troben,
només passen de costat.
Mar i roca, dos...
Odi i enveja, ja és infern.
Llavis en són dos,
de vegades en sumen quatre
en la mateixa fusió...
Temps i temps en són dos?
Paciència, és un do.
Dos,
penseu-hi...
El gat i el gos
també en són dos.
El pa i la gana.
I només és dos
si no arriba a tres.
Pa i aigua no són dos,
és un menú d’humanitat.
El qui toca el dos
és ell i la seva fugida.
Dos,
però ja té tres lletres...
El cel i la terra no són dos
ja hi ha un divorci pel mig.
Rosa i espines són dos i dos...
Guerra i pau no són dos.
Difunt i mort no són dos,
sempre hi ha un amor fatal.
Un peu i un peu són dos,
l’horitzó és destí?
La voluntat d’unitat és camí.
vida i ombra, dos.
Sal i pebre, dos.
Dues hores un rellotge.
Dos
temps una sola hora.
Dos
rems una sola barca.
al pany dos tombs de clau.
Dos
blanc i negre.
Dos
també són els que no sumen
mai, de vegades tampoc
resten ni divideixen.
forca i forca, dos dimonis.
Por i por, temor.
Cafè i marro, dos.
Mel i mató, dos.
Mirada, dos ulls.
Plors, sempre més d’un,
més de dos.
Els errors de vegades
també sumen més de dos.
Els innocents són molts,
els morts també.
Diners,
sempre acaben
corrompen a més de dos.
Tu i jo, dos,
dos móns.
Gossos, més de dos,
la mateixa mossegada.
Llibres, sempre més de dos,
afortunadament.
Vida,
una sola vida.
Vida,
mai no suma dos,
tot és
acompanyament.
onatge
Dos és més que un, però mai es pot deixar de ser un per ser només dos.
ResponEliminaDos petons! que sempre són millor que un.
Una abraçada, onatge!
Fanal Blau té tota la raó del món! Dos, sempre millor que un. A mi me'n donaven dos!!
ResponEliminaDos abraçades.
Diuen que no hi ha dos sense tres,
ResponEliminaencara que un toqui el dos.
Doncs, potser, és mel i mató,
o,de vegades, és fel i amargor.
Tan sols per un petit detall, pot canviar-nos la vida.
ResponElimina- Dos en un !! Que fantàstic!!!
- Dos i un !! Multitud !!!
Dos, es tracta sempre de sumar, el restar ho portans els anys i el que ens deixem pel cami.
ResponEliminaHola fanal blau, tens tota la raó... De vegades el primer petó és il·lusió i el segon és camí...
ResponEliminaDes del far dues abraçades.
onatge
Hola Olguen, a mi de petit també me'n donaven dos, però em sembla recordar que tenien repetició...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Hola Maria Consol molt bo el teu dos...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Elvira, e´s veritat de vegades a la vida tot ens ve o se'ns en va..., per un petit detall...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Hoal Martona, de vegades Dos sumen, resten, divideixen, s'ignoren..., però com tu dius, quan sumen dos, carai!
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge