S’ha petrificat la
sang a les venes.
Els llavis s’han fet
un riu sense pluja.
El poema és com
una barca sense timó.
A la sorra ja no hi ha petxines
ni obertes ni tancades,
només la sorra deserta de tot.
El mar bressol d’onatge,
sal de llavis humits...
I el far que talla el cel sense nord.
El neguit corcat d’estar sense tu.
El fred de la soledat,
només un alè de solitud.
Sol sense la cançó
mainadera del teu pit.
Les il·lusions fràgils i sense dida.
Els dies no estan al calendari,
cada dia viu o mor
dins de nosaltres.
Danso i ballo amb
música de paraules
però amb mala cal·ligrafia
i sense accent.
Tinc la paternitat
del propi desert interior.
Ara plou i atanso la mà
per trobar les gotes de pluja...
onatge
Uuuf, déu-n'hi do la depre que devies dur el dia que vas escriue aquest poema, oi? Espero que des d'aleshores hagi plogut abundantment i que t'hagis impregnat de la seva aigua per tornar a reviure.
ResponEliminaUna abraçada!
Potser portes a dintre la solitud però no crec que el teu interior siga un desert. Ho demostres dia a dia amb el que escrius.
ResponEliminales gotes de pluja sempre asserenen l'esperit. Després de tota tempesta arriba la calma plena.
ResponEliminaPoema tristoi com els dies foscos de tardor....perquè la bellesa a voltes es dona la mà amb la tristesa?
ResponElimina