Un glop de cafè calent, cremant. Que desfaci tota la gelor d'aquesta ciutat.
De vegades canviaria un dia sencer per un moment de mirar-nos.
No un qualsevol, un d'aquells que substitueixen les paraules i ens comuniquen. D'aquells que ens fan fàcil dir-nos què som.
(Un altre glop, aquest cop tebi).
Dos bàrbars, ens responem cadascun per la nostra banda.
Però no hi ets, i jo estic asseguda al bar de sempre mirant el marro que queda al cul de la tassa.
El deixo, mai m'han agradat els finals...
ona
M'agrada aquest canvi de ritme en dir que no hi era.
ResponEliminaSalut i Terra
Aix! aquesta ona, aviat tindrà un bloc propi! crec que valdria la feina... molt de sentioment. Una abraçada per a cadascun.
ResponEliminaOna, Onatge, de cada adéu sempre em quedo amb l' hola de la primera vegada i el regust es sempre mes tebi.
ResponEliminaÉs intel·ligent aquesta Ona. Poder prescindir dels finals que no ens agraden no sempre és a l'abast de tothom...
ResponEliminaUn parell d'abraçades, també.
Francesc, Carme, Martona i Galionar, només puc dir que el gelat no es va desfer...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge