De vegades el rellotge
marca hores d’amor
i ja no hi ha temps.
M’agrada el rellotge de sol
en temps de lluna.
I a hora de lluna
viure sense pressa el temps:
ara una estrella, ara un estel,
i el far el fidel amant
enmig del mar.
Respirar i viure de la mateixa vida
dona i home, home i dona.
Estimar la tendresa,
i resseguir les arrugues
com les dreceres cap a un temps.
Aliança a l’altar de l’amor
que no és altre que el propi cor.
Al rellotge de vida, nosaltres
només som una espurna de temps,
una vida al bressol del temps...
onatge
Estimar la tendresa i embolicar-me amb ella, encomanar vida en nits en vetlla i en altres vetllant somnis, plens de sentiments amb noms tatuats a l' ànima per rependra la vida des de l' altra costat.
ResponEliminaBona nit Onatge
Aleshores, el temps està ple de focs d'artifici... :)
ResponEliminaHola Martona, gràcies per ser-hi...
ResponEliminaDes del far amb tendresa.
onatge
Hola noves flors, els focs sempre hi són, de vegades només falta la guspira...
ResponEliminaDes del far amb tendresa.
onatge
És ben bé com ho dius: només sóm una espurna del temps al rellotge de la vida. Quanta dosi de mal rotllo ens estalviaríem, els humans en general, si ho tinguéssim en compte més sovint...!
ResponEliminaUna abraçada sense presses.
Hola Galionar, gràcies per ser-hi. Potser és qeu encara no som humans...!
ResponEliminaDes del far amb tendresa.
onatge
No sé si m'equivoco i això d'ara és un impuls poc pensat, però jo diria que el que més estimo en aquest món és la tendresa. :)
ResponEliminaUna abraçada...
ah! i segur que encara no som humans!
Tenir temps per la tendresa i si no en tenim...buscar-lo :)
ResponEliminaI gaudir de tot i res amb tendresa, quan no importa el temps i ets conscient de la fortuna del moment compartit. Com bé deies, 'de vegades el rellotge marca hores d'amor...'
ResponEliminaSalutacions Onatge,
Onatge, un poema com tots els teus. Suposo que barreja de realitats, enyors i tristors. Doncs, sol ser el que més reflecteixes en les teves paraules. Potser són records d’antany o records recents, qui sap...
ResponEliminaDes de Sinera, bon dia.
Qué interessant posar accent en estimar la tendresa... No hi ha res millor per petits i grans! Sempre hauríem de llevar-nos i dormir-nos amb tocs de tendresa.
ResponEliminaGràcies per la teva poesia. Fins molt aviat!
Hola Carme, jo diria -i dic- que sense tendres no hi ha res, només el buit...
ResponEliminaDes del far amb tendresa.
onatge
Hola Joana, tu ho has dit, cal buscar temps. Sino sense tendres només passem...
ResponEliminaDes del far amb tendresa.
onatge
Hola Audrey, sí, de vegades hi ha hores d'amor i temps d'amor i tendresa.
ResponEliminaDes del far amb tendresa.
onatge
Hola Maria Consol, sí tot el que escric forma part del viscut i del no viscut, de tot el dit i no dit...
ResponEliminaDes del far amb tendresa.
onatge
Hola Mònica, gràcies a tu per la visita. Tal com ja he dit, una vida sense tendresa no és viure...
ResponEliminaDes del far amb tendresa.
onatge