He retratat els mots adormits
abans la lluna no els desperti.
Amb suau parsimònia
aniran obrint els ulls.
Mot a mot ens anirem
dient hola, bon dia,
o bona nit.
Els mots badallaran paraules
i les paraules amb accent
de sentiment aniran
teixint el poema.
Poso un verb al vapor
perquè es vagi conjugant
a poc a poc.
M’agrada la riquesa
que no es pot acariciar
amb les mans,
només es pot sentir
amb l’esperit.
L’orgasme engendrat
per la lluna...
onatge
Fotre, fer-li un orgasme a la lluna és ratllar ben alt. Felicitats.
ResponEliminaA mi també m'agrada aquest tipus de riquesa.
ResponEliminaPotser per això hi ha pluja d’estels...
ResponEliminaUna abraçada, des de la lluna de Sinera.
Paraules mudes que es despullen una a una i vesteixen el cor i l' esperit amb llum de lluna.
ResponEliminaAmb uma lluna preciosa i només un estel des de la meva finestra, bona nit.
aquest poema em transmet molta tranquil·litat....encara no se perquè..... però m'agrada :)
ResponEliminaHola aigua, potser t'agrada perquè és net com l'aigua clara... i/o per estar escrit des de la tranquil·litat...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Quanta pau i serenor desprenen aquestes paraules. M'agrada que els sentiments es teixexin sense pressa, però alhora amb la passió encesa...I és que la lluna em captiva...
ResponElimina