dilluns, 15 de novembre del 2010

Orgasme de lluna...


He retratat els mots adormits

abans la lluna no els desperti.

Amb suau parsimònia

aniran obrint els ulls.

Mot a mot ens anirem

dient hola, bon dia,

o bona nit.

Els mots badallaran paraules

i les paraules amb accent

de sentiment aniran

teixint el poema.

Poso un verb al vapor

perquè es vagi conjugant

a poc a poc.

M’agrada la riquesa

que no es pot acariciar

amb les mans,

només es pot sentir

amb l’esperit.

L’orgasme engendrat


per la lluna...


onatge

7 comentaris:

  1. Fotre, fer-li un orgasme a la lluna és ratllar ben alt. Felicitats.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agrada aquest tipus de riquesa.

    ResponElimina
  3. Potser per això hi ha pluja d’estels...

    Una abraçada, des de la lluna de Sinera.

    ResponElimina
  4. Paraules mudes que es despullen una a una i vesteixen el cor i l' esperit amb llum de lluna.
    Amb uma lluna preciosa i només un estel des de la meva finestra, bona nit.

    ResponElimina
  5. aquest poema em transmet molta tranquil·litat....encara no se perquè..... però m'agrada :)

    ResponElimina
  6. Hola aigua, potser t'agrada perquè és net com l'aigua clara... i/o per estar escrit des de la tranquil·litat...

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  7. Quanta pau i serenor desprenen aquestes paraules. M'agrada que els sentiments es teixexin sense pressa, però alhora amb la passió encesa...I és que la lluna em captiva...

    ResponElimina