dissabte, 27 de novembre del 2010

No passegis...













No passegis per la vida, ni molt

de pressa ni massa a poc a poc.

No cerquis dreceres per guanyar temps,

mai no en tindràs prou.

Asseu-te al banc de la vida

i deixat amarar,


respira i viu...


onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Anna28 de novembre del 2010, a les 0:43

    Respira, viu, i somia...
    No deixis mai de somiar
    i somriu, la vida és una caricia,
    deixat amarar,
    deixa que la caricia,
    t'acaroni l'ànima.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)