Aquests mini relats els ha escrit la filla, Ona
" Per si no fos prou que els llençols facin olor de tu, has deixat tot allò imprescindible per al matí d'una vida: un cafè carregat, uns versos d'Estellés i la música en marxa. Que què m'agrada de tu? La pregunta era inversa: com no estimar-te?"
* * * * * * * * * *
M'agrada el foc. Fins i tot, quan escalfa i gairebé crema. Això em passa quan et miro i no et dic res i ho penso. Llavors em cremo jo, em crema tot allò que voldria fer i penso. Només ho penso, i és divertit imaginar-te una cara plena de foc.
Aleshores apareixes per casualitat, i et saludo amb un somriure innocent i continuo caminant. Jo sé el que és un incendi, ho veus?
Algun cop ha estat al revés, jo volia seguir caminant i no m'has deixat temps de pensar. I llavors, tots dos som foc. Abans que ens féssim cendra, vaig adonar-me que em cremaves als dits i t'havia d'apagar.
Així com un pèndol: sabent que teníem una espurna dins era fàcil anar cremant.
No et sabria dir quin foc m'atreia més però en tot cas, m'agrada el foc...
ona
Benvolguda ona, m'agrada que t'agradi el foc... i més que el foc la seva flama. M'està mal dir-ho jo, que sóc el teu pare, però saps sembrar el sentiments en paraules...
ResponEliminaDes del far una abraçada i tres petons.
onatge
Em recorda a algú...Vols un mocador, Onatge?
ResponEliminaHola Pilar, no vindria malament... Gràcies.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Una meravella... sí que sembra sentiments, sí... Pilar, un mocador? crec que haurem de passar la baieta i tot! :)
ResponEliminaBona nit a tots
De tal far tal filla....quants anys té? escriu molt bé orgull de pare ja la pots lluir ja que pots fer-ho i amb raó! felicitats!
ResponEliminaDe les guspires de la foguera
ResponEliminaha nascut una nova flama,
amb l’empenta i la força que
el fogalleig del naixement li
ha atorgat per herència.
Felicitats, Ona ! Des de la flama de Sinera,
I tant que sap transmetre els sentiments en paraules. Aquesta apassionada pel foc promet!
ResponEliminaHola Carme, gràcies en nom seu. Des de que era petita 6 o 7 anys ja es feia moltes preguntes, recordo un dia que em va preguntar: papa quin sentit té la vida? Naixem, vivim, ens reproduim i morim... Ho recordo com si fos ara perquè em va sobtar molt per la seva edat.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Elfreelang, té 21 anys. Gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Maria Consol gràcies pel teu foc de flama profunda, que renova i no crema...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola myself, gràcies per llegir-la amb bons ulls...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Ben cert en el vostre cas que els testos s'assemblen a les olles! No només per la sensibilitat i la capacitat d'escriure, sinó per l'afició al cafè, sembla.
ResponEliminaFelicitats, pots presumir de filla amb motius.
Una abraçada!
Has fet una bona feina xicot, molt bonics i plens de sentiments, jo encara estic a mig cami amb el meu ( 12 anys ).
ResponEliminaFelicitats!!!
Fantàstic! Digues-li, a l'Ona, que no deixi d'escriure. Digues-li també que el seu foc encara és un foc novell, i que ha de cremar per molt temps.
ResponEliminaUna abraçada.
Quina meravella! M'encanta la frescor amb què escriu la teua filla.
ResponEliminadoncs la teva filla Ona escriu meravellosament! són preciosos!!!!
ResponEliminamoltes felicitats!!!!
Quina meravella, de veritat, jo també et donaré un mocador, si vols, també fa olor de lligams únics! Un petonàs!
ResponEliminaL'Ona, sembla amb el mateix estil que el pare...amb detalls d'experiència. Boniques les poesies de la familia....!!!
ResponEliminaFeliç setmana !!
Benvolgudes Galionar, Martona, maijo, noves flors, rits, zel i Elvira, gràcies per les vostres paraules i companyia, la ona us ho agraeix, és feliç d'haver nascut dona i ser tres voltes rebel...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge