Algun dia el teu nom
formarà part de les parets,
seràs la besada del vent,
seràs i faràs l’amor
en els cors de la bona gent.
Caminar amb tu
serà quasi segur.
I tots els que et neguen,
després diran que eren amics teus...
Et disfressen amb mil banderes
però tu sempre seràs tu.
És ric i senzill qui viu
i sembra la teva flor.
La teva sensibilitat té al·lèrgia
a les armes, a les cadenes,
als impostors i dictadors.
La teva riquesa és que no tens preu.
Els qui tot ho compren
et voldrien a favor seu.
Potser ets massa senzilla,
massa neta, massa sentit comú,
perquè ningú no et pugui entendre.
Els uns et busquen
i els altres et persegueixen.
Però tu sempre ets i seràs...
Cada flor serà un clam teu
cada empresonat també.
Cap assassinat en nom teu.
LLIBERTAT!
onatge
un gran i bell homenatge, valent i cert!
ResponEliminaCom va dir el dramaturg Franz Grillparzer,
ResponElimina"Les cadenes de l'esclavitud solament lliguen les mans,és la ment el que fa a l'home lliure o esclau".
I jo sempre he pensat que l'autentica llibertat comença per sentir-se a l'interior d'un mateix.
La llibertat és una donzella que es mig ofega en un naufragi permanent. I també és una paraula assetjada, perquè bona part dels qui la invoquen no pretenen sinó violar-la.
ResponEliminaNO hi ha paraula més maltractada,
ResponEliminamés manipulada, més mal utilitzada que aquesta.
Ara, ella deu somriure en veure's ben entesa en un poema.
Donem-li un vot de confiança a la vida, onatge, perquè aquesta paraula pugui realment ser la nostra senyera algun dia.
ResponEliminaUna abraçada en un diumenge rúfol.
quin enamorament tan preciós! Gràcies per compartir totes aquestes emocions.
ResponEliminaUna abraçada brillant