Amb pètals <*>
de passió
m’obriré
en flor...
Esdevindrem
temps sense temps,
serem tu i jo.
Resseguirem
camins coneguts
però amb passió
renovada.
Ens tremparem
a la fornal
del desig
i forjarem tendresa...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La passió i la tendresa són una combinació definitiva... la més desitjada.
ResponEliminaAquest poema és un bon projecte. No, bo no, potser el millor que li poden oferir a una dona.
Bona nit, onatge.
Ah, qui pogués esdevindre temps sense temps...
ResponEliminaHola Carme, de vegades aquestes combinacions profundes són les més difícils... I a un home no...?
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Hola noves flors, sí, em va sortir així, "Temps sense temps", no sé si volent dir, ho som TOT.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge