El cos anirà perdent el vestit de seda...

El cos anirà perdent el vestit de seda

però l’amor el vestirà i desvestirà,

i tot serà amb la riquesa de l’ara i de la primera.

Sempre hi ha dies que els núvols no

deixen arribar el sol al cos...

Però el nou dia sempre neix i fa viure i també fereix.

L’humor de viure i el vestit de l’humor,

són metzines que ajuden a viure.

L cremallera dels anys va vestint el cos,

i aquest va envellint mentre l’esperit es va enriquint.

No esperis a viure i estimar demà, demà és ara, avui.

He començat dient que el cos anirà perdent,

doncs no, el cos anirà guanyant vida,

serà la mort qui ens prendrà la vida,

el cos no deixarà perdre res.

Bé tot es pot interpretar com vulguem, com vulgueu.

Ara penso que si a algú el fan viure sense

ganes, també ha de ser fotut.

I per contra, els que volen viure i no els deixen.

Sempre hi ha els que venen

vida i els que venen mort.

A mi m’agradarà més parlar de

sembrar vida que no d’enterrar.

N’hi ha que passen el rosari, i n’hi ha que

el veuen i el viuen, i els que se’n deslliura’n.

Per viure no t’ha de lligar res.

El poeta diu que viure és llibertat,

malgrat que avui ens hem deixar lligar pels quatre costats.

No llenceu cap paraula, que cada paraula

sigui un bon desig que se sembri i esdevingui

un fruit i una

flor per a algú...

onatge