Encendré espelmes d’argent,
que no s’endugui les flames el vent.
Que el mar sigui camí d’apropament,
t’esperaré a les roques, el port del món.
Veuràs la paraula com un estel al vent,
només tu, en reconeixeràs l’accent.
Hauré passat tempestes i pluges,
és el tribut de viure amb el temps.
Naixem de la foscor,
i és quan morim que hi veiem clar.
La teva paraula com un pom de flors,
en gerro amb aigua de lluna.
Una vida de tots colors.
M’he fet amic d’una gavina,
ara volem més enllà del far.
Les nits tenen l’esperit d’un
dia de sol, és temps de forjar.
Paraules solitàries a la recerca del mot.
Una tassa de cafè, a la taula del mar.
Amb els peus a la sorra
dansaré l’espera de dia i nit.
Fins que l’abraçada
ens dugui a bon port...
onatge
Encendré espelmes d’argent...
ResponEliminaÉs un bon títol per un dia com avui, encara que el poema navegui cap un altre port.
Potser aquestes espelmes d’argent il•luminaran el nostre rumb cap a la claror de l’enteniment.
Una abraçada, amb flaire de panellets i castanyes.
Jo m'hi afegiré també i posaré e spelme s d'argent.
ResponEliminaI faré un ram de flors amb les paraules, si me'n surto.
Una abraçada, des de la curta tarda de Tots Sants.
Hola Maria Consol, que la bona flama ens il·lumini sempre.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Hola Carme, tu te'n surts sempre amb flors i paraules.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Quin romanticisme més bell! Les teves imatges em deixen enlluernada.
ResponEliminaUna abraçada de vent
Hola Mònica gràcies pels teus "Sospirs de llum...". Gràcies per ser-hi.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge